Nòria, balcó, precipici, mirador, telefèric, gratacel… són per a tu llocs prohibits?
La por a les altures és un dels més antics en l'espècie humana. Està relacionat amb la supervivència, és una resposta biològicament preestablerta que ens porta a protegir-nos per a no caure. També pot observar-se en bebès quan gategen (allunyant-se de graons o grans desnivells) o fins i tot en diversos animals.
Què és?
La acrofòbia (del grec, grec akra -altura- i fòbia -por-) és un temor intens i irracional a les altures o a caure. No solament ocorre en situacions en les quals està en risc la vida, sinó també en situacions segures o fins i tot en la imaginació, només amb pensar-ho. En els casos més greus pot ser dificultós fins a pujar escales.
Estudios recientes asocian la acrofobia con el oído interno y el sentido del equilibrio. Nuestro sentido del equilibrio integra sensaciones propioceptivas y vestibulares con señales visuales. El miedo no sólo se activa cuando estamos o imaginamos estar en una altura concreta. También nuestra posición en esa altura tiene mucho que ver: no tenemos las mismas sensaciones ante un abismo estando de pie, que sentados o estirados.
És un de les pors més habituals. Gairebé un 5% de la població pot arribar a patir-ho, encara que alguns estudis situen la xifra al voltant del 10%. És més habitual en dones.
Existeix una variació de la acrofòbia en la qual és mirant l'altura cap amunt que es produeix el malestar (p. ex. mirant gratacel), però és poc habitual.
Símptomes
A nivell fisiológico:
- Sudores
- Tensión muscular
- Tremolors.
- Dolor en el pecho o dificultad para respirar.
- Marejos i nauseas.
- Taquicàrdia, palpitacions.
- Sequedat de boca.
- Agitació interna.
- Inestabilidad,
- Reducció de la pressió arterial.
A nivell psicològic:
- Por de caure o a saltar un mateix.
- Sensació de pèrdua de control.
- Impuls de fugida.
- Preocupació.
- Inseguretat.
- Por social (vergonya que els altres percebin el problema o por de ser jutjat negativament).
La sensació de falta de control de la situació i la frustració que implica pot acabar afectant la autoestima de la persona, sobretot si ha d'exposar-se sovint a les situacions temudes.
En niños pot manifestar-se amb rabietas, plor incontrolat o quedant-se paralitzats.
Causes
- Traumáticas: Tras una experiencia negativa relacionada con las alturas se puede desencadenar la fobia, aunque según los diferentes estudios, esto ocurre en pocos casos.
- Por aprendizaje: Es habitual que padres con fobia puedan transmitir (más o menos implícitamente) a sus hijos que las alturas son peligrosas. Los niños pueden evitar situaciones de altura por imitación.
- Autosuggestió: La persona pot començar a fer-se preguntes que li generin inseguretat (i si em passa alguna cosa? i si no puc anar més a llocs com aquest? i si em tiro?) i arran d'aquest dubte, comença a evitar unes certes situacions. D'aquesta manera s'entra paradoxalment en un estat en el qual com més s'intenta controlar -evitant-, més es descontrola la persona i més augmenta la por.
No obstant això, és freqüent que la majoria de fòbies tinguin un origen multicausal. Existeixen diversos factors que poden crear diferents graus de vulnerabilitat per a sofrir ansietat, no totes les persones tenim el mateix grau de predisposició.
Què augmenta la por?
És important conèixer com es reforça la por per a així poder donar-li la volta i deixar de fer tot allò que augmenta el problema. Els tres intents de solució fallits que més perjudiquen són:
- Evitar les situacions temudes. No ens permet ocupar-nos del problema.
- Intentar controlar les reaccions psicofisiològiques. Funciona paradoxalment: com més tranquils intentem estar, més nerviosos ens posem.
- Demanar ajuda a personas allegadas. Da a la persona fóbica la sensación de incapacidad y que no puede ocuparse por sí misma de sus dificultades, lo que aún aumenta más su propia inseguridad.
Com solucionar-ho?
La acrofòbia és una fòbia perfectament superable. Serà un procés més o menys ràpid en funció dels recursos psicològics de la persona, la cronicitat del problema o de si hi ha o no altres trastorns simultanis.
Les tècniques més utilitzades en el tractament són:
- Dessensibilització sistemàtica: Consisteix a fer una graduació de situacions de menys a més atemoritzants per a la persona, i enfrontar-les progressivament. Suposa trencar l'evitació. L'afrontament de les situacions difícils sol començar-se amb visualitzacions, i després, es passa a situacions reals, en viu. Únicament es passa a l'etapa següent quan s'ha superat en un estat de tranquil·litat el pas actual. La realitat virtual està oferint moltes possibilitats en aquest terreny, simulant situacions reals temudes en un entorn segur (des de casa o consulta psicològica).
- Tècniques paradoxals com “la pitjor fantasia”. Busquen l'activació voluntària de la por en un entorn segur per a després ampliar-lo a situacions reals. És important dur-la a terme sota prescripció terapèutica.
- Tècniques cognitives: Reestructurar les creences relatives a la por per a modificar la resposta emocional.
- Hipnosis.
- Técnicas de relajación.
- Inundación o terapia implosiva: Implica exponer a la persona en la situación temida impidiéndole escapar. Si la persona no está previamente preparada puede llegar a ser incluso traumático, por lo que es una de las técnicas menos recomendables.
