«El nivell de maduresa i d'apoderament d'una societat es mesura en part per la seva capacitat de triar lliurement»
Nohemí Hervada
Hay algo en común entre Kylie Minogue, Oprah Winfey, Maribel Verdú, Angela Merkel, Cameron Díaz, Renée Zellweger, Olvido Gara (Alaska) y Audrey Tautou. También entre Frida Khalo, Marilyn Monroe, Virginia Wolf, Katherine Hepburn y Coco Chanel. Todas ellas son “madres de nadie”.
Tradicionalmente 9 de cada 10 mujeres eran madres. En la actualidad, el 47% de la población femenina entre 15 y 44 años no tienen hijos. Más específicamente, un reciente estudio constata que 1 de cada 4 mujeres españolas de la generación de los setenta no será madre. En el 2017 en España hubieron más muertes que nacimientos, cifra igualable por primera vez desde la Guerra Civil y que sitúa al país entre las tasas de natalidad más bajas de Europa.
La societat canvia amb el temps i amb ella els seus usos i costums. Fa uns anys s'esperava de la dona que es casés, que tingués fills i que fora una bona mestressa de casa. La incorporació femenina al món laboral i la seva creixent participació social, ha donat lloc a nous rols i formes de vida. Però què passa quan les creences i expectatives socials de base no evolucionen al mateix temps que les noves formes de vida?
Què és?
El terme NoMo ve de “not” i “mo” de mother, és a dir “not mother” o “no mare”. Va ser encunyat per primera vegada en 2011 per Jody Day, una psicoterapeuta i escriptora anglesa que a causa del seu problema de fertilitat, va crear Gateway Women, una red mundial de amistad y apoyo para mujeres sin hijos. Sin embargo, el movimiento NoMo no únicamente está compuesto por mujeres con problemas de fertilidad, sino que incluye también a mujeres con otros motivos para no procrear. El objetivo último del movimiento es ayudar a las mujeres a llevar una vida plena y con significado, a pesar de no tener hijos.
El moviment NoMo reclama que es deixi de percebre a nivell social que l'única modalitat de felicitat per a una dona sigui donar a llum almenys una vegada en la vida, deixant enrere antigues preconcepcions patriarcals que perceben, de manera més o menys subtil, a les dones sense fills com a persones egoistes, immadures, poc femenines, hedonistes, que alguna cosa els ha de passar (“raritas”), de seny dubtós, que odien als nens i que tindran una vellesa plena de penediment i solitud. Es planteja la necessitat de reconceptualitzar la maternitat, que passi de ser una llei natural universal i esperable a una decisió individual legítima i respectable.
Per què?
Hi ha diversos factors que poden portar a les dones a no tenir fills. Segons apunten els últims estudis, els motius estrictament biològics (dificultats amb la fertilitat) representarien un 10% dels casos. Un altre 10% ho ocuparien les dones que no desitgen ser mares de manera voluntària. En aquesta última categoria s'inclourien corrents ètics, polítiques i ecològiques com el antinatalismo o simplement dones que no tenen “instint” (no desitgen fills) i volen un model de vida aliè a la maternitat.
El 80% restant dels casos té a veure amb una àmplia varietat de factors: dificultats per a conciliar el laboral amb el personal, problemes econòmics, no haver trobat una parella adequada o no haver-la trobat en edat fèrtil, viduïtat, problemes de fertilitat de la parella, haver-hi desenvolupant altres projectes vitals i que es fes tard per a ser mare, dificultats psicològiques o emocionals pròpies o de la parella, pors diverses (a no ser capaç de gestionar-la correctament, al fet que l'equilibri actual s'enfonsi…), haver passat per un avortament traumàtic i no voler passar pel mateix una altra vegada, haver-se ocupat de la família d'origen des de molt jove i haver quedat saturada de cuidar, voler ser mare soltera i que no funcionin els tractaments de fertilitat, etc.
Qui són i qui no són les NoMos?
Sol definir-se el perfil NoMo com a dones occidentals, amb alt nivell educatiu, carrera professional, nivell econòmic mig-alt o alt, lliures d'estereotips, independents, que resideixen més en urbs que en el món rural. Tanmateix, recents estudis sociològics assenyalen que això no és del tot cert. Si bé aquest perfil és el més visible, és perquè és el perfil femení social dominant, el que pot decidir i expressar-se més lliurement. No obstant això el desig de no-maternitat és present en tots els estrats socials i en ètnies i condicions diverses. Qualsevol dona pot ser NoMo.
Què es pot fer?
Moltes NoMo no arribaran mai a necessitar assistència psicològica pel mateix fet de ser-ho, concretament parlem de les dones per a les quals no ser mare és una decisió pròpia o no és una condició vital imprescindible. També algunes dones que volen ser mares i no poden ser-ho resoldran el conflicte per si mateixes sense necessitat de suport extern. No obstant això, una part important d'aquest últim grup sí que pot arribar a necessitar assessorament psicològic. Algunes propostes que poden ajudar:
-Abordar el duel que suposa la pèrdua d'un projecte vital trencat i transformar-lo en un projecte nou amb sentit. Convertir les circumstàncies en oportunitats. reencarnar-se en Ocell Fènix.
-Desculpabilitzar i desmuntar falses creences: “Els meus pares mai seran avis”, “el meu marit m'abandonarà per una altra dona que li doni descendència”, “no soc capaç ni de fer això”…
-Deixa enrere el pensament sí-no: La llibertat és tenir almenys 3 opcions on triar. No hi ha un sol model de felicitat per a una dona.
-Ampliar la visió de conjunt: Obrir opcions, ni el bo és tan bo ni el dolent és tan dolent. És important analitzar tant avantatges i desavantatges de ser mare, com a avantatges i desavantatges no ser-ho.
-Compartir las emociones: Relacionarse con círculos cercanos, nuevos círculos sociales y telemáticamente a través de redes sociales, foros de interés…
-Regular les pròpies actituds: participar, ser activa, implicar-se…
-Donar continuïtat al propi ser, atrevir-se a deixar un llegat personal per a la posteritat: escriure un llibre, crear una cosa nova que perduri…
-Reflexionar sobre els missatges que s'han rebut sobre la maternitat i qüestionar creences que encapsulen: què hi ha de propi i què hi ha d'aprenentatge social en aquest desig?, volia fills realment o els buscava perquè tot el meu entorn té?
-Empoderar-se i recuperar àrees danyades. Si el malestar no és manejable, consultar amb un psicoterapeuta especialitzat.
Llavors?
Visibilitzar el moviment NoMo suposa constatar un canvi social. És important plantejar-ho perquè es pugui donar lloc a:
- maternidades de alta calidad, de forma que quien las lleve adelante sea realmente por una opción elegida y deseada, en un contexto apropiado y con condiciones adecuadas. Insistir en universalizar la maternidad lleva a problemas de diversa índole: emociones negativas como frustración o arrepentimiento, trastornos psicológicos en la madre y en los hijos, empobrecimiento y retroceso…
- i no-maternitats que si bé no sempre triades, sí que siguin acceptades i igual de saludables i felices que les maternitats.
Així doncs, estem davant un nou moviment social o davant una nova realitat?
