Tenir cura de la salut mental és un acte de consciènciaQuè crec que hi ha de mi que no funciona com voldria? En què m'agradaria canviar o millorar? He aconseguit autogestionar-me a la vida per arribar allà on vull?... I és que sense preguntes no hi ha respostes, però... les nostres preguntes i respostes, ens afecten exclusivament a nosaltres mateixes?
Segons la teoria polivagal de Stephen W. Porges, el nostre cos està dissenyat per vincular-se. El nervi vague ens ajuda a calmar-nos i a sentir equilibri quan estem en contacte autèntic amb altres persones. No és només una metàfora: el nostre cos està dissenyat per connectar i sabem que aquesta connexió amb els altres regula el nostre sistema nerviós i ens ajuda a sentir seguretat..
Així doncs, el benestar psicològic no únicament es crea a partir del treball individual, sinó que també té a veure amb teixir una xarxa interpersonal. No som éssers aïllats; creixem i ens desenvolupem gràcies (i/o malgrat) altres persones: Som arxipèlags, no illes.
A partir d’aquesta base, neix la idea de crear un Banc de Temps entre pacients d'aquesta consulta. Un espai d'intercanvi, on cada persona pugui oferir allò que sap fer —el seu temps, les competències, el suport— i, alhora pugui rebre el que necessita dels altres. Un espai alternatiu de connexió entre persones. Un lloc per donar i rebre de manera altruista, per compartir allò que saps i gaudir del que altres persones poden oferir-te. Els diners no són la moneda de canvi, es retribueix acció amb acció. Pots donar a una persona i rebre'n d’una altra. Pots gaudir del valor de donar sense rebre o rebre sense donar o pots rebre i donar. Totes les opcions són benvingudes sempre que les intencions siguin legítimes i autèntiques.
