Amaxofobia - Cristina Agud

Les xifres parlen per si soles. Segons l'II informe sobre Amaxofòbia de l'Institut de Seguretat Viària de la Fundació Mapfre, el 33% de la població espanyola (8.5 milions de persones) tenen por de conduir sota unes certes condicions, i un 6% (1.5 milions de persones) deixen de conduir a causa de la por.

La por és una emoció primària i per tant, necessària. Ho necessitem en les nostres vides per a poder guiar-nos. Ens protegeix del perill i així possibilita la nostra supervivència. Si veiem un os, s'activa la nostra por, que ens porta a protegir-nos i així aconseguim salvar-nos. Però quin passa quan la por s'activa per un estímul no potencialment perillós?

Què és?

Denominem amaxofòbia a la por de conduir. Els símptomes principals són: nerviosisme, taquicàrdia i palpitacions, mal de panxa, marejos, tremolors, sudoració a les mans, falta d'aire, entumiment d'extremitats, dolors musculars… També pot donar lloc a insomni o malsons anteriors i posteriors al viatge, disminució o augment de l'apetit, visualitzacions intrusives de possibles perills, sensació d'alerta permanent… Pot arribar a afectar profundament la seguretat personal i l'autoestima.

La amaxofòbia s'origina fonamentalment per:

Haver tingut una experiència traumàtica prèvia (accident o un altre problema durant la conducció, p. ex. atracament) o que l'hagi tingut algú pròxim.
Sofrir estrès en altres àrees vitals, que es reflecteix en la conducció.
Com part d'un altre trastorn (hipocondria, agorafòbia, etc).
Falta d'experiència: persones que no han conduït des de fa molts anys o que ha tingut una trajectòria de conducció breu.

Així com els tres primers grups mantenen l'habilitat de conducció intacta, en el quart grup pot haver-hi falta de destresa en l'execució, la qual cosa fa que augmenti la inseguretat. En aquest cas podria ser recomanable un reciclatge extra amb classes en autoescola.

Com funciona?

Preocupar-se etimològicament significa “abans de ocupar-se”. Les pors patològiques (fòbies, ansietat, etc.) no existirien si no ens anticipéssim al futur. És important diferenciar el por del pànic. La por s'activa en el cos (a través del que percebem i el que sentim), però el pànic s'activa en la nostra ment, sobretot quan intentem controlar el que percebem i sentim. És justament en aquest intent de tranquil·litzar-nos quan augmentem la por, ja que el pànic té un funcionament paradoxal. Cada vegada que ens projectem al futur (pensant el mal que ho passaré quan em pugi al cotxe), estem retroalimentant la por.

Què no fer?

Els intents de solució que es posen en marxa per a reduir la por de conduir són justament el que manté el problema. És important tenir-los clars per a no utilitzar-los:

Preveure incerteses de la conducció o anticipar pors per a anar suposadament preparat.
Controlar els pensaments (p. ex. intentant no pensar) i les reaccions fisiològiques (p. ex. intentar tranquil·litzar-se acte-observant-se constantment).
Evitar les situacions temudes.
Utilitzar ajuda d'altres persones o ajuda farmacològica: confirmen tàcitament la suposada incapacitat.
Google. Buscar información constantemente para tranquilizarse.
Parlar monotemàticament amb altres persones sobre el problema.

Què fer?

La amaxofòbia ha d'abordar-se de manera específica segons quin sigui el seu origen. A grans trets cal atendre tres nivells: els pensaments anticipatoris, la gestió emocional durant la conducció i la planificació d'un bon enfrontament gradual. Alguns tips que poden ajudar:

Tingues sempre present: la amaxofòbia és superable.
Visualitza com serà la teva vida quan condueixis el teu cotxe i siguis autònom: com canviaria el teu dia a dia? Quines oportunitats s'obririen?
Tingues clar tot el que NO ajuda, serà la millor manera de no caure en els paranys de sempre.
Estudia quines són les teves creences associades a la conducció i quins missatges et dones a tu mateix.
Accepta les reaccions que puguin sorgir, formen part del teu procés de recuperació. De la mateixa manera que la primera vegada que un se senti en el cotxe d'autoescola i no es preocupa per estar nerviós perquè sap que acabarà remetent, ara també.
Gradua les teves pors. Fes una llista amb les coses que t'espanten, de menys a més, i comença per la menys amenaçadora. Crea objectius molt petits i implementa'ls a poc a poc. Les distàncies deuran també anar augmentant-se progressivament.
Reorganitza els teus temps: Dedica 20 minutos al dia a enfrontar-te a les teves pitjors pors, dona'ls curs revivint-los per un temps controlat per tu, és una manera de trencar el bucle de l'evitació. Fora d'aquest temps, ajorna les preocupacions a l'hora que t'hagis pronosticat per a fer-ho.
Al volant, para esment a la teva postura. Encara que et sembli irreal, tracta de conduir “com si” estiguessis molt relaxat: baixa espatlles, relaxa el coll, dona't suport bé en seient, agafa el volant amb suavitat… una postura física engarrotada dona senyals al cervell de té que hiperactivarse.
En els moments més complicats i sempre que sigui possible, practica tècniques de distracció controlada: p. ex. compte els números de les matrícules de davant, canta cançons de la ràdio, escolta podcasts, atén el comptaquilòmetres i mantente sempre en una velocitat imparella, mantingues converses en veu alta com si estiguessis amb algú i respon al que suposadament et preguntaria, etc.
Canvia el setting per a tenir sensacions noves: posa un nou ambientador, una funda en el volant o el seient, col·loca un adorn que simbòlicament apel·li al teu coratge, etc.
Repite y repite: somos animales de costumbres, para que algo se convierta en un hábito debemos hacerlo muchas veces. Sólo así se convertirá en una habilidad automática.
En el cas que vegis que la situació et sobrepassa, consulta amb un psicoterapeuta. També és important que coneguis que s'estan desenvolupant cada vegada més softwares de realitat virtual per al tractament de la amaxofòbia. S'estableixen simulacions realistes 360è mentre es mesuren índexs biomètrics relacionats amb l'ansietat i es regulen els escenaris temuts de manera progressiva.